Calendari 2026

El Corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) és un petit ocell de plomatge clar que viu a les platges i aiguamolls del litoral tarragoní. Fa el niu directament a la sorra, fet que el fa molt vulnerable a la presència humana, als gossos, a les activitats turístiques i a la pèrdua d’hàbitat. Per això, el corriol camanegre és una espècie protegida i en perill d’extinció a la costa catalana.

Construït al segle II dC, l’Amfiteatre de Tarragona és un dels monuments romans més emblemàtics de la ciutat. Amb vista al Mediterrani, aquest antic escenari de lluites de gladiadors és avui un símbol del llegat històric de Tàrraco i Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Estil Ibáñez

L’Aufrany (Neophron percnopterus) és un petit voltor migrador de plomatge blanc i bec groguenc, conegut per la seva intel·ligència i per fer servir pedres per trencar ous. A Catalunya —i especialment al Camp de Tarragona— és una espècie en perill d’extinció, amenaçada per l’enverinament accidental, la manca d’aliment i la pèrdua d’hàbitats naturals.

Joia del modernisme català, la Casa Navàs és una obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construïda entre 1901 i 1908. Destaca per la seva espectacular façana ornamental, els vitralls de colors i els mosaics interiors que conserven tota la seva elegància original. És un dels edificis modernistes més ben preservats d’Europa i un símbol del passat esplendorós de Reus.

Estil Dalí

La gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) és una de les gavines més escasses del món i un símbol del litoral mediterrani. A Tarragona, la seva supervivència es veu amenaçada per la pèrdua d’hàbitat de cria, la disminució dels peixos dels quals s’alimenta i les molèsties humanes a les zones litorals. Tot i ser una espècie molt delicada, és també una història d’èxit parcial gràcies als programes de conservació que han permès recuperar-ne algunes colònies a la Mediterrània.

El Balcó del Mediterrani és un dels miradors més estimats de Tarragona. Des de la seva emblemàtica barana, “tocar ferro” s’ha convertit en tradició per a veïns i visitants. Amb vistes privilegiades sobre la platja, el port i l’amfiteatre romà, és un espai simbòlic que resumeix la connexió de la ciutat amb el mar i la llum mediterrània.

Estil gòtic medieval

Els ratapatxets o ratpenats (Chiroptera) són mamífers insectívors essencials per a l’equilibri dels ecosistemes, ja que controlen de manera natural les poblacions d’insectes. A la província de Tarragona, diverses espècies de ratpenats es troben en regressió a causa de la pèrdua d’hàbitat, la contaminació lumínica, l’ús de pesticides i la destrucció o alteració de coves i edificis on es refugien. Tot i ser inofensius i molt beneficiosos, la seva situació és fràgil i requereix protecció per garantir-ne la supervivència.

Les vinyes del Priorat dibuixen un paisatge únic, marcat per les feixes pronunciades i el sòl de llicorella, que dóna als vins de la zona un caràcter intens i inconfusible. Aquest territori, treballat durant segles, combina tradició, esforç i singularitat. Les vinyes escalonades, abraçant muntanyes i valls, són avui un símbol de la identitat del Priorat i un dels paisatges vitivinícoles més emblemàtics de Catalunya.

Estil Looney tunes

L’ofegabous (Pleurodeles waltl) és un tritó robust i inconfusible que viu en basses, rierols tranquils i zones humides. A Tarragona, la seva població ha disminuït per la desaparició d’aiguamolls, la contaminació de l’aigua i la presència d’espècies invasores que competeixen pel mateix hàbitat. La sequera i la irregularitat de pluges també redueixen els punts d’aigua on es pot reproduir. Tot plegat el converteix en una espècie vulnerable que necessita la conservació dels espais aquàtics tradicionals per garantir la seva supervivència.

La Catedral de Tarragona és un dels símbols més reconeguts de la ciutat. Construïda entre els segles XII i XIV, combina elements romànics i gòtics en una façana imponent que presideix el Pla de la Seu. El seu claustre, els capitells i els vitralls en fan un conjunt arquitectònic d’un gran valor històric i espiritual. Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, és una peça clau de l’antic conjunt de Tàrraco.

Estil Andy Warhol

El cucut reial (Clamator glandarius) és un ocell migrador elegant i inconfusible, conegut pel seu plomatge llistat i el seu cant característic. A Tarragona, la seva presència ha disminuït a causa de la pèrdua d’hàbitats agrícoles i arbustius, la reducció d’insectes dels quals s’alimenta i els canvis en les pràctiques agrícoles. També pateix l’impacte de la sequera i la fragmentació del territori. Tot plegat el situa com una espècie vulnerable que necessita espais naturals ben conservats per prosperar.

La Prioral de Sant Pere és l’església més emblemàtica de Reus i un referent del seu centre històric. D’estil gòtic, destaca pel seu imponent campanar octogonal, visible des de tota la ciutat. Construïda entre els segles XVI i XVII, la Prioral és un símbol de la tradició i identitat reusenques, i un dels espais més representatius de la vida cultural i religiosa de la ciutat.

Estil manga

L’Àliga cuabarrada (Aquila fasciata) és un dels rapinyaires més emblemàtiques i escasses de Catalunya. Habita zones muntanyoses i mediterrànies, on necessita grans espais per caçar. Les principals amenaces són l’electrocució en torres elèctriques, la pèrdua d’hàbitat i la disminució de les seves preses naturals. Actualment està catalogada com a especie vulnerable.

La Plaça Corsini és un dels espais més vius del centre de Tarragona. Presideix la plaça el Mercat Central, un edifici modernista inaugurat el 1915 i recentment restaurat. Amb la seva façana de ferro i vidre, és punt de trobada de veïns i visitants, i un símbol de la vida quotidiana i comercial de la ciutat.

Estil Ibáñez

La tortuga careta (Caretta caretta) és una espècie marina de gran bellesa i caràcter tranquil, la tortuga careta pot recórrer milers de quilòmetres al llarg de la Mediterrània. A Catalunya, visita sobretot la costa tarragonina per niar. Està en perill d’extinció a causa de la contaminació plàstica, la pèrdua de platges naturals, els arts de pesca i l’escalfament del mar, que altera els seus cicles vitals. Cada exemplar és un tresor vivent del nostre litoral.

Coneguda com la capital gastronòmica de la Costa Daurada, Cambrils combina el seu caràcter mariner amb un esperit acollidor i mediterrani. El seu port, les platges daurades i el barri antic conserven l’essència d’un poble de pescadors que ha sabut créixer sense perdre identitat. Un indret on el mar, la llum i la bona vida s’entrellacen en harmonia.

Estil Dalí

El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és una espècie pròpia dels rius i rierols mediterranis, molt sensible a la qualitat de l’aigua. A Tarragona, les seves poblacions han caigut dràsticament a causa de la contaminació, la desaparició d’hàbitats aquàtics ben conservats i, sobretot, per la competència i les malalties transmeses pel cranc americà invasor. Aquesta pressió el situa en perill i fa imprescindible protegir els cursos d’aigua naturals per assegurar-ne la supervivència.

El Castell de Miravet, situat damunt d’un penya-segat a la vora de l’Ebre, és una de les fortaleses templeres més imponents de Catalunya. D’origen andalusí i posterior ampliació medieval, ofereix una panoràmica espectacular sobre el riu i el poble. El seu valor històric i paisatgístic el converteix en un referent de la Ribera d’Ebre i un dels castells més emblemàtics del país.

Estil gòtic medieval

L’escurçó ibèric (Vipera latastei) és una serp discreta i tímida, típica de zones pedregoses i boscos mediterranis. A la província de Tarragona, les seves poblacions han disminuït per la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat, la pressió humana i la mort directa per persecució, ja que sovint és confosa amb una espècie perillosa. També pateix la reducció de preses i els efectes del canvi climàtic. Tot plegat la converteix en una espècie protegida que necessita espais tranquils i ben conservats per mantenir-se.

La Plaça del Blat és el cor històric de Valls i un espai carregat de simbolisme. Coneguda internacionalment com “el quilòmetre zero del món casteller”, acull les actuacions més emblemàtiques de les colles locals i és escenari de grans celebracions. Amb els seus edificis centenaris i l’Ajuntament presidint la plaça, és un punt de trobada essencial de la vida cultural i festiva de la ciutat.

Estil Looney tunes

El mussol comú (Athene noctua) és un petit rapinyaire nocturn molt lligat als paisatges agrícoles i rurals. A Tarragona, la seva població ha disminuït per la transformació dels camps tradicionalment conreats, la pèrdua de marges i arbres vells on s’amagava i niava, i la reducció d’insectes dels quals s’alimenta. Tot i ser una espècie relativament habitual, la seva situació és fràgil i necessita espais agrícoles ben gestionats per mantenir-se.

El Castell de Torredembarra és un dels edificis més representatius de la vila, situat al centre històric i vinculat a la vida social i institucional del municipi. Amb la seva façana característicament mediterrània i la plaça que l’envolta, és un punt de trobada per a veïns i visitants, i un símbol de la identitat torrenca i del dinamisme cultural de la població. Actualment, és la seu de l’Ajuntament.

Estil Andy Warhol

El fartet (Aphanius iberus) és un petit peix endèmic de la península Ibèrica que viu en llacunes, estanys litorals i aigües somes del litoral mediterrani. A Tarragona és una de les espècies més amenaçades a causa de la desaparició de zones humides, la contaminació, la salinització dels aiguamolls i, sobretot, la competència d’espècies invasores com la gambúsia. La seva fragilitat el converteix en un indicador clau de la salut dels ecosistemes aquàtics i en una espècie prioritària per a la seva conservació.

El Delta de l’Ebre és un dels espais naturals més valuosos de la Mediterrània. Amb arrossars, llacunes i platges interminables, acull una gran diversitat d’aus i espècies únicament adaptades al seu ecosistema. La combinació d’aigua, terra i vida el converteix en un paisatge excepcional i fràgil, on la conservació és clau per mantenir-ne la riquesa natural i cultural.

Estil manga